Formació
Enginyeria en Sistemes TIC
Ara mateix
Full stack developer a Streamly
Venia d'un batxillerat tecnològic i vaig triar Enginyeria de Sistemes TIC a l'EPSEM perquè ajuntava els conceptes que més m'atreien en aquell moment: informàtica, comunicacions i hardware. El pla d'estudis em va semblar interessant i, tot i que no tenia clar que aquell món m'agradaria, intuïa que era una bona decisió.
Amb els anys he entès què vol dir per a mi ser enginyer. No aprens una cosa concreta: aprens un mètode. T'ensenyen a resoldre problemes i a valdre't per tu mateix. No només ha estat estudiar: ha canviat com m'organitzo, com treballo i com em relaciono dins d'un equip.
Adquirir la capacitat de resoldre un problema amb les eines que tens a l'abast.
Per exemple, aconseguir aigua en una illa deserta, on només tens el que trobes al voltant, o dissenyar una web en un món com el d'ara, ple de recursos: documentació de sobres i eines tan bones com la IA. En tots dos casos la feina és la mateixa: treure el màxim del que tens.
Sona abstracte, però davant de qualsevol repte el meu cap fa sempre el mateix, i és força mecànic.
Analitzar el problema. Partir-lo en trossos més petits. Resoldre cada tros per separat.
Me'n vaig adonar en veure que els problemes de classe i els del dia a dia es resolen igual. Sense buscar-ho, vaig acabar aplicant aquest ordre a tot.
Però dividir té una altra cara: una persona sola no sap fer-ho tot. Per això crec que saber delegar és clau. Identificar què pot fer cada persona o eina millor que tu, i confiar-l'hi, és el que et permet avançar ràpid.
Això sí, tot ha d'estar connectat: les tasques es reparteixen, però les decisions es posen en comú amb tot l'equip. El treball en equip és la base de tot. I aquí comencen les connexions.
Gran part de la tecnologia que fem servir cada dia no es veu. Satèl·lits, freqüències, la connexió a internet, una simple trucada: tot un món que sembla invisible i que, d'alguna manera, funciona.
Em fascina aturar-me a pensar-hi. La tecnologia d'avui està tan avançada que funciona sense que ens n'adonem, però darrere hi ha una feina immensa i milers de peces que depenen les unes de les altres.
Ningú no mira res d'això, precisament perquè funciona. Quan la infraestructura fa bé la seva feina, es torna invisible.
Software, hardware i comunicacions han estat la base de la meva formació. No m'he especialitzat a fons en cap de les tres, i no ho veig com una mancança.
Veure un sistema sencer des de fora, i entendre com encaixen les seves capes, m'ha estat molt més útil que saber-ne només d'una.
A la carrera gairebé tots els projectes ajuntaven les tres, i eren els més interessants. A Streamly la feina és sobretot software, però la comunicació hi continua tenint un paper molt important: tot viu a internet, i bona part de la feina és decidir quins serveis hi ha i com es parlen entre ells.
En pocs anys la IA ha canviat com es programa, i no serà l'últim canvi. Ja no n'hi ha prou amb saber programar: cal adaptar-se.
No em considero el més llest de la sala, però sí algú espavilat. Sé adonar-me de quan m'estic aferrant a una manera de fer les coses i toca valorar-ne d'altres.
Aprendre a caminar sobre un terreny que es mou.